El 29 de gener de 1987 va morir Josep Vicenç Foix, el gran poeta, periodista i assagista català (
Biografia). Avui fa concretament 25 anys, tal com es fan ressó al diari
Ara i a la pàgina de la
Fundació Foix , on trobareu més informació sobre aquest gran autor.
En aquesta data no podem deixar de recordar aquests versos, que de ben segur molts de vosaltres coneixeu i que formen part del poema "És quan dormo que hi veig clar"
|
© 2012 Fundació JV Foix |
És quan dormo que hi veig clarFoll d'una dolça metzina,Amb perles a cada màVisc al cor d'una petxina,Só la font del comellarI el jaç de la salvatgina,-O la lluna que s'afinaEn morir carena enllà.Es quan dormo que hi veig clarFoll d'una dolça metzina.
1 comentari:
És molt bo recordar els nostres grans poetes. Aquests versos em recorden la pintada de l'edifici del seminari de la UdG. S'explica que un professor la va fer just abans de marxar, preocupat pels esdeveniments que estaven tenint lloc aquell dia: 23 de febrer de 1981: el 23-F. Pel que sembla, en aquella època, just al costat d'aquell edifici, a l'actual facultat de Lletres on jo he tingut el privilegi d'estudiar, hi havia una caserna militar...
Doncs això: poesia i cultura contra la barbàrie; llavors, ara i sempre
Publica un comentari a l'entrada