Gemma Pasqual i Escrivà (Almoines, La
Safor, 1967) deixa la professió de comptable i informàtica per
dedicar-se plenament a l'escriptura. És una dona compromesa amb la
seva terra i el seu poble. Des
que inicia la trajectòria literària, l'any 1998, ha produït una
obra per a nois i noies on destaquen el compromís social, els temes
d'actualitat i els problemes quotidians dels joves, sempre des d'una
perspectiva pedagògica i amb abundants referències literàries i
cinematogràfiques.
 |
| http://www.gemmapasqual.cat/biografia.html |
Continua amb Quan deixàvem de ser infants,
Vicent Andrés Estellés des del fons de la memòria (2005), La
mosca, assetjament a les aules (2008), Llàgrimes sobre
Bagdad (2008), Premi Barcanova, La relativitat
d'Anomenar-se Albert (2009), El caçador de paraules (2011),
Endevina qui i Barça ou barzakh! (2012), Xènia, tens un
WhatsApp (2014), La rosa de paper (2014), i Xènia,
#KeepCalm i fes un tuit (2015), entre altres.
Des de 2013 és la vicepresidenta al País Valencià
de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Font: www.escriptors.cat
Sinopsi de la novel·la
Bagdad,
primavera del dos mil tres, mentre els tambors de guerra amenacen la
ciutat, l’Erfan, una nena de tretze anys, representa la seva
darrera funció, El llag dels cignes. La seva única preocupació és
ballar, li fa il·lusió arribar a ser la gran Pavlova iraquiana. Viu
feliç amb la seva família, els pares, la Bibi i la seva germaneta
petita, la Mawj. Fins que un gran terrabastall canvia la seva
confortable vida de soca-rel, la guerra li esborra totes les
il·lusions i la transporta a un altre món, ple de penúries, sense
aigua,
sense llum, on la
prioritat és sobreviure.
L’Erfan aprendrà
a subsistir en aquesta nova vida, fent pinya amb la resta de la seva
família i amb els nous amics que trobarà en el camí, valorarà la
importància de les petites coses i descobrirà l’amor. Malgrat
tot, no perdrà mai l’esperança que algun dia el seu país
retrobarà la pau i ella tornarà a ballar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada